Crujidera

Crujidera / Moravia Dulce

Variedad tinta resistente en recuperación en tierras valencianas

Uva Tinta | Portugal-España | En Declive

Descripción del raïm

La Crujidera, coneguda també com Moràvia Dolça, és una varietat negra d'origen portugués que ha trobat en terres valencianes un refugi minoritari però significatiu. Es cultiva principalment a la València castellana, específicament en els termes municipals de Requena, Utiel i Camporrobles, on forma part del patrimoni ampelográfico local malgrat no estar oficialment autoritzada per a cultiu a la Comunitat Valenciana. La seua personalitat enològica es caracteritza per produir vins de tons violacis, amb bona estructura i frescor que aporten elegància a les mescles amb altres varietats autòctones com Garnacha i Boval. Encara que actualment es troba en retrocés, este cep posseïx una característica excepcional que la fa valuosa per a la viticultura valenciana: la seua extraordinària resistència a la filoxera, que li permet sobreviure fins i tot sobre peu franc sense necessitat d'empelt.En l'actualitat, diversos viticultors independents de la zona estan treballant activament en la seua recuperació, rescatant vinyes testimonials i experimentant amb vinificacions *monovarietales i mescles que expressen el caràcter únic d'esta varietat en el terrer valencià.

Sinónimos: Moravia Dulce, Crujidera, Brujidera, Brujidero, Morisco Tinto, Marufo, Mourisco Tinto, Barrete de Padre, Crujideiro, Rucial, Vigorosa, Uva de Rei, Mourisco Preto, Mourisco do Douro, Lagrima Noir.

Característiques del raïm

Ram: Grans i compactes, evidenciant el vigor natural del cep en condicions valencianes.

Baia: Grandària mitjana, esfèriques, de color negre-blavós amb tons violacis intensos.

Maduració: Tardana, la qual cosa en el clima valencià permet preservar acidesa natural i frescor en climes càlids.

Vigor: Molt vigorós, requerix maneig acurat per a controlar rendiments i mantindre qualitat.

Producció: Rendiment moderat quan es gestiona adequadament.

Perfil del vi: Vins amb tons violacis característics, bona estructura, acidesa vibrant i frescor distintiva.

Aportació a mescles: Complementa excel·lentment a *Garnacha, Boval i altres varietats valencianes, aportant frescor i complexitat.

Estructura *tánica: Tanins presents però no agressius, que aporten estructura sense duresa.

Potencial de criança: Orientada principalment a vins jóvens i de mitja criança que expressen el seu caràcter fruiter i fresc.

Característica excepcional: Resistència natural a la filoxera, un tret genètic únic que li permet sobreviure sobre el seu propi peu. Esta resistència no prové d'hibridació amb vinyes americanes, sinó d'un tret genètic propi d'este llinatge de Vitis vinifera.

Sabies que...?

Supervivent històrica: És una de les poques varietats de Vitis vinifera amb resistència natural a la filoxera, la qual cosa explica la seua supervivència en algunes vinyes velles de Requena-Utiel sobre el seu propi peu, sense necessitat d'empelt sobre portainjertos americans. No autoritzada però cultivada: Encara que no està oficialment autoritzada per a cultiu a la Comunitat Valenciana, es manté de manera testimonial en zones específiques de Requena, Utiel i Camporrobles, on forma part del patrimoni vitícola local transmés de generació en generació. En procés de recuperació: Actualment hi ha cellers i viticultors independents de la zona treballant activament en la seua recuperació, rescatant vinyes antigues i produint vins experimentals que demostren el seu potencial per a aportar estructura i frescor als negres valencians.

València castellana: La seua presència es concentra exclusivament en la zona d'influència castellana de la província de València, a les comarques de Requena-Utiel, on el clima continental-mediterrani afavorix la seua maduració tardana. Es una varietat en retrocés: A nivell nacional i internacional, la superfície de cultiu està en declivi, amb només 1.316 hectàrees en tota Espanya (principalment a Castella-la Manxa com Moràvia Dolça). A la Comunitat Valenciana queden a penes unes poques hectàrees testimonials. Dona tons violacis distintius: Una de les seues senyes d'identitat és la coloració violàcia que aporta als vins, diferent del roig robí típic de Boval o el granat de *Monastrell, afegint diversitat cromàtica a la paleta de negres valencians.

Cultiu del raïm

A la Comunitat Valenciana, Crujidera es cultiva exclusivament en la zona de Requena-Utiel, on el clima continental-mediterrani amb hiverns freds, estius càlids i tardors llargues li proporciona les condicions ideals per a completar la seua maduració tardana. Prospera en sòls arcillo-calcaris i franc-calcaris típics de la zona, adaptant-se bé a terrenys pedregosos amb bon drenatge gràcies a la seua rusticitat. Te un vigor vegetatiu molt elevat que requerix poda severa. Es cultiva tradicionalment en got, sistema que controla el creixement excessiu i afavorix la ventilació dels raïms. Extremadament resistent a la sequera, perfectament adaptada al secà valencià —valuosa davant del canvi climàtic. Sensible a l'oïdi, requerix tractaments preventius amb sofre en viticultura ecològica, encara que el clima sec de l'interior minimitza la pressió fúngica.

Es molt adequada per a viticultura ecològica, biodinàmica i natural. La seua extraordinària resistència a la fil·loxera i adaptació al secà la fan ideal per a cultiu de mínima intervenció. Els viticultors valencians aprofiten la seua rusticitat (poques intervencions), resistència a sequera (secà sense reg), maduració tardana (preserva acidesa natural), aportació de frescor i diversitat aromàtica en mescles amb Bobal, Garnacha i altres autòctones.

Encara que sigui una varietat minoritària i no autoritzada oficialment, xicotets viticultors i cellers naturals de Requena-Utiel estan rescatant vinyes velles sobre peu franc, vinificant-la en monovarietal i cupatge per recuperar diversitat ampelográfica valenciana i preservar este patrimoni genètic únic en perill d'extinció.