Garnacha tintorera

La tintorera que tiny per dins

Raïm Negre | França (adoptada per Espanya) | Varietat Tintorera

Descripció del raïm

La Garnacha Tintorera, coneguda internacionalment com Alacant Henri Bouschet, és una varietat tintorera creada a França en 1855 per Henri Bouschet mitjançant el creuament dirigit de Petit Bouschet x Alacant (Garnacha Negra). Malgrat el seu origen francés, aquesta varietat es va adaptar tan bé a Espanya que durant quasi un segle es va creure autòctona de La *Manchuela i Albacete. La característica que la fa única és la seua polpa pigmentada de color roig intens: tant la pell com la polpa són de color violeta profund, la qual cosa produeix un most intensament acolorit des del primer premsatge. És una de les tres úniques varietats tintoreres presents a Espanya (juntament amb Petit Bouschet i Morrastel-Bouschet), però la més estesa i popular.

Durant dècades va existir confusió sobre si Garnacha Tintorera i Alacant Bouschet eren la mateixa varietat. En 2003, estudis d'ADN del IMIDRA van confirmar definitivament que són idèntiques, resolent un debat científic que es va estendre des de 1914. A Espanya ocupa 19.294 hectàrees, amb la meitat a Castilla La Mancha i la resta principalment a Galícia i València. A la Comunitat Valenciana, García dels Salmons (1914) ja citava la seua presència en totes les províncies. Està autoritzada en les DO de València, Alacant, Utiel-Requena, Manchuela i altres denominacions.

Cellers com Celler del Roure (Fontanars dels Alforins) treballen amb Garnacha Tintorera en els seus vins "Vermell" i "Les Alcusses", criats en tinajas de fang, rescatant aquesta varietat amb vinificacions de mínima intervenció que expressen frescor i elegància mediterrània. Tradicionalment s'utilitzava per a aportar color intens a vins més pàl·lids (com Teinturier o raïm colorant), però actualment alguns viticultors elaboren excel·lents monovarietales que demostren el seu potencial quan es vinifica amb respecte al terroir.

Sinònims principals: Garnacha Tintorera, Alacant Bouschet, Alacant Bouchet, Alacant, Tintorera, Tintorera de Llíria (València), Tintorera de Longares (Aragó), Alacant Negre, Alacantina, Blasco, Colorina, Blau, Negral, Redondal, Tinta Fina, Negre Velasco, Alacant Henri Bouschet, Alacant Bouschet, Alacant de Pays, Alacant Noir, Roussillon, Alacant Feminello, Alacant Femminello, Alacant Nero, Colorino di Pansa, Tintoria, Raïm di Spagna, Baga, Sume Negre, Kambuša (Bòsnia i Hercegovina), Dalmatinka (Croàcia), Alikant Bushe, Alikant Henri *Bushe (Ucraïna)

Existeixen més de 65 sinònims documentats a nivell mundial, la qual cosa demostra la seua àmplia expansió històrica.

Característiques del raïm

Aromes: Fruits rojos intensos (maduixes, gerds), fruita negra madura (mores, prunes), notes balsàmiques, especiades, minerals, tocs "amielados"

Sabor: Cos ple, estructura potent, tanins alts i marcats, acidesa equilibrada. Vins molt densos, foscos, intensos, amb molta personalitat tintorera i gran capacitat d'envelliment

Cos: Ple a molt ple. Vins amb caràcter, estructura i presència. Ideal per a negres mediterranis potents d'alta capa colorant, acoblaments i vins de guarda

Alcohol: Graduació mitjana-alta a alta (13,5-15%Vol. típicament; pot aconseguir graduacions superiors a causa de la seua capacitat d'acumulació de sucre)

Verema: Primerenca (finals d'agost a principis de setembre segons zona). És de maduració primerenca, la qual cosa permet anticipar la collita i evitar riscos climàtics

Tipus: Varietat tintorera (polpa pigmentada roja) creada a França en 1855, adoptada a Espanya especialment en La Manchuela, Almansa i Comunitat Valenciana. Ideal per a aportar color intens i estructura a acoblaments, però també produeix monovarietales expressius i longeus. Alta capacitat colorant. Rica en polifenols (beneficiosos per a la salut). També existeix una mutació amb polpa incolora (molt rara)

Origen genètic: Creada en Mauguio (Erau, França) en 1855 per Henri Bouschet (1815-1881) mitjançant creuament dirigit de Petit Bouschet (creació del seu pare Louis Bouschet, 1784-1876) x Alacant (*Garnacha Negra).

Primera referència a Espanya: García dels Salmons (1914) cita la seua presència en totes les províncies de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Galícia, Múrcia, Castella i Lleó, Biscaia, Granada i Jaén.

Confirmació científica 2003: Cabezas i l'equip del IMIDRA van confirmar mitjançant marcadors moleculars (ADN) que Garnacha Tintorera i Alacant Henri Bouschet són exactament la mateixa varietat.

Progènie: És una de les varietats favorites per a creuar i crear noves varietats. Entre els seus descendents: Alacant Ganzin, Bíborfrankos, Complexa, Deliciosa, Golubok, Incrocio Bruni 60, Mulata, Neronet, Odessky Cherny, Primavera, Terras 20, Negra Pereira, Tintem, Valbom i Yan 73.

No ha de confondre's amb Garnacha Negra (Alacant), Grand Noir (Grand Bouschet) o Negre Velasco, malgrat sinonímies aparentment suggeridores.

Resistència: Resistent a l'oïdi (un avantatge important en viticultura mediterrània). Molt susceptible al míldiu vellós, *flavescencia daurada i malaltia de la taca negra. Sensible a la sequera (encara que en cerques anteriors també s'esmenta que tolera bé la sequera amb produccions reduïdes; probablement depén de les condicions específiques). A causa de la seua brotada primerenca, la formació de brots es veu compromesa per les gelades tardanes de primavera, la qual cosa requereix cures especials en zones d'interior amb el risc de gelades.

Rendiment: Alt rendiment en condicions normals, la qual cosa històricament la va associar a vins de menor qualitat quan es buscava quantitat sobre qualitat. No obstant això, amb produccions controlades i rendiments moderats, especialment en vinya vella, s'obtenen vins d'alta qualitat i concentració. Millora la producció amb bona disponibilitat hídrica. Requereix maneig acurat per a equilibrar producció i qualitat.

Baia: Grandària mitjana, secció circular, forma esferoide. Color blau molt fosc en l'epidermis. Pell gruixuda (ideal per a transport, la qual cosa la va fer popular durant la Llei Seca als Estats Units 1920-1933).

Característica única: Polpa de color roig intens (pigmentada), la qual cosa la diferència de pràcticament totes les varietats de raïm negre (que tenen polpa blanca). Aquesta característica la converteix en una varietat tintorera, produint vins negres foscos i molt acolorits des del primer moment del premsatge. Existeix una mutació molt rara amb polpa incolora, però la característica estàndard és la polpa pigmentada. Pedicel curt i de difícil despreniment de les baies.

Cicle: Brotada primerenca, la qual cosa l'exposa a gelades tardanes primaverals en zones d'interior. Maduració primerenca, la qual cosa permet veremar entre finals d'agost i principis de setembre, anticipant riscos climàtics de finals de setembre i principis d'octubre.

Vigor: mig-elevat amb port tombat (els sarments tendeixen a tombar-se). Requereix formacions en espatlera o sistemes de conducció que suporten el seu creixement. Prefereix sòls profunds, solts i *arcillocalcáreos. Necessita que les arrels puguen aprofundir per a expressar el seu màxim potencial.

Sabies que...?

Durant quasi 100 anys es va creure que era espanyola. La confusió va ser tan gran que fins a 2003 no es va confirmar científicament que Garnacha Tintorera i Alacant Bouschet eren la mateixa varietat. Molts viticultors de La *Manchuela i Almansa la consideren "autòctona per adopció" després de més d'un segle d'adaptació. Henri Bouschet va crear múltiples versions d'Alacant Bouschet (núm. 1, 2, 5, 6, 7, 12 i 13) entre 1855 i 1865. Les que van quedar van ser l'Alacant Henri Bouschet (1855) i l'Alacant Bouschet núm. 2 (1865), morfològicament idèntiques però amb vins lleugerament diferents. En la pràctica no es distingeixen.

És una de les tres úniques varietats tintoreres (polpa pigmentada) a Espanya. Les altres dues són Petit Bouschet (pare de la Garnacha Tintorera) i Morrastel-*Bouschet, però la *Garnacha Tintorera és la més estesa. Durant la Llei Seca als Estats Units (1920-1933) va ser excepcionalment popular perquè les seues baies de pell gruixuda eren ideals per a llargs viatges. Moltes empreses i cellerers aficionats compraven raïm i elaboraven vi casolà.

Els sinònims Tintorera de Llíria (València) i Tintorera de Longares (Aragó) confirmen el seu arrelament històric a la Comunitat Valenciana des de principis del segle XX.

Es va fer molt popular a França després de la filoxera. En els anys 80 hi havia 16.000 hectàrees a França, però s'ha reduït a 2.607 hectàrees (principalment a Llenguadoc i Erau). Es cultivava en lots mixtos juntament amb Aramon Noir (varietat feblement colorant) i es fermentava conjuntament per a aportar color.

A nivell mundial ocupa 36.031 hectàrees (dades 2016), situant-la en el lloc 24 del rànquing mundial de varietats de raïm. A Espanya representa el desé lloc entre les varietats espanyoles amb un 2% de la superfície de vinya.

Cultiu del raïm

La Garnacha Tintorera es cultiva a Espanya principalment a Castella-la Manxa (57%), Galícia (30%) i València i resta de Comunitat Valenciana. També és present en Alacant, Almansa, Bierzo, Camp de Borja, Catalunya, Jumella, Manchuela, Ribeira Sacra, Ribeiro, Ribera del Guadiana, Terra Alta, Valdeorras, Utiel-Requena i Iecla.

A la Comunitat Valenciana té presència històrica des de 1914 en totes les províncies. Es cultiva principalment en València, Alacant i Utiel-Requena, encara que la seua superfície ha disminuït en favor de varietats més demandades comercialment.

Prefereix sòls profunds, solts i arcillocalcáreos que permeten desenvolupament radicular profund. El clima mediterrani càlid amb una certa altitud li senta bé, especialment en zones de 400-700 metres sobre el nivell de la mar.

La verema és manual amb doble selecció (camp i celler) per a aprofitar la seua maduració primerenca. Els viticultors que treballen amb Garnacha Tintorera a la Comunitat Valenciana busquen vinificacions de mínima intervenció, fermentacions espontànies amb llevats autòctons, i criances en tinajas de fang o barriques que respecten la seua intensitat natural sense emmascarar el seu caràcter.

Actualment hi ha un moviment de revaloració d'aquesta varietat històricament infravalorada pel seu ús com a "raïm colorant" en produccions industrials. Viticultors compromesos elaboren monovarietales expressius que demostren que, bé vinificada amb rendiments baixos, vinyes velles i viticultura sostenible, la Garnacha Tintorera produeix vins densos, longeus, amb personalitat mediterrània i gran capacitat d'envelliment, a més de ser rica en polifenoles beneficiosos per a la salut.