La primera vegada que vaig provar un vi de Planta Nova, l'elaborador em va dir: "Aquesta varietat era molt comuna ací, i per poc desapareix".

Eixa frase va canviar tot.

Vaig descobrir que la Comunitat Valenciana tenia desenes de varietats autòctones —Bonicaire, Forcallada, Arcos, Merseguera— que quasi desapareixen després de la filoxera. A principis del segle XX, 23.000 viticultors van dir "no" quan els van demanar que arrancaren les seues vinyes velles per a plantar Cabernet Sauvignon i Merlot. Van guardar en parcel·les aïllades el que el mercat rebutjava.

L'irònic: eixos vins "rars" que ningú volia fa 30 anys, ara els busquen els crítics més exigents del món. El mercat va canviar. Ells, no. Perquè sabien alguna cosa que hui redescobrim: eixos clons antics produeixen menys raïm, però produeixen millor vi.

Terroir Radical existeix per a donar-li veu a eixa tossuderia.

Treballem exclusivament amb vignerones valencians que elaboren vins naturals, biodinamics i de minima intervenció. No perquè siga la moda. Perquè és l'única manera que una vella Plantanova parle de veritat. El terroir — això és: el sòl, l'aigua, la història d'una parcel·la— només emergeix quan no hi ha fórmules industrials entre tu i la terra.

Alguns dels nostres productors treballen dins de les Denominacions d'Origen oficials. Uns altres fora, perquè la burocràcia mai va caminar bé amb els tossuts.

Què significa això realment? Que quan compres una botella ací, no t'emportes un vi més. T'emportes la decisió d'algú que va dir "no" quan li van dir que arrancara. El risc econòmic de fer vi sense receptes. El coratge de creure que el que creix en la teua terra val més que qualsevol moda passatgera.

Ser radical és recuperar el que estava a punt de desaparéixer. Sense demanar permís. Sense excuses.

Ací només trobaràs vins valencians elaborats per vignerons independents que retornen vida a varietats que el mercat va voler enterrar.

Vins amb història. Vins que parlen del lloc on van nàixer.

I si el que cerques és sentir la terra en la copa, no etiquetes boniques...

Benvingut a la resistència.

Manifest

Localització de la producció vinícola al començament del segle XVII a la Comunitat Valenciana

¿Qui som?

Representació d'homes treballant en l'elaboració del vi.

Paisatge de la regió Terres dels Alforins. Fontanars dels Alforins.

Per què la Comunitat Valenciana?

Perquè quan tothom va dir "sí", ací algú va dir "no".

A la fi del 1800, la filoxera va arrasar Europa. La resta d'Espanya va triar el pràctic: arrancar, replantejar amb Cabernet, Merlot, varietats que rendien, que es transportaven bé, que el mercat demanava a crits. Negoci pur. Maximitzar producció. Minimitzar risc.

Però ací va passar una cosa diferent.

En 1910, quan la filoxera va arribar a València, ja havíem construït una cosa única: érem la major productora mundial de vi a granel. 23.000 viticultors, desenes de varietats autòctones adaptades a cada comarca. I llavors el sistema global ens va dir clarament què fer: simplificar. Plantar només el més productiu. Oblidar la resta.

La majoria va obeir. Entre 1975 i 2005 es van arrancar 60.000 hectàrees de vinyes velles en tota Espanya. Només ací van resistir algunes.

Per què? Perquè en les parcel·les més pobres, a les comarques més marginals, als pobles on no hi havia capital per a replantejar, van quedar els viticultors que no podien seguir la moda. No va ser un acte heroic. Va ser pura supervivència. Van plantar Bonicaire, Forcallada, Giró, Merseguera, Mandó —varietats que ningú volia— perquè eren l'única cosa que tenien. O perquè els seus avis les havien plantades 200 anys abans i simplement no les van tocar.

Eixos viticultors ens van salvar sense saber-ho.

Hui, la Comunitat Valenciana conserva una de les majors diversitats genètiques vitícoles del Mediterrani. Cada comarca és un univers diferent: la Boval d'Utiel-Requena (potència, estructura, ànima); la Merseguera de l'Alt Túria (frescor, elegància, mineralitat); la Monastrell del Vinalopó (caràcter, complexitat); la Giró de la Marina Alta (raresa pura). Són varietats que van sobreviure en parcel·les aïllades perquè ningú les va considerar prou rendibles per a arrancar. Per això són úniques.

L'irònic és que ara —exactament ara— el món torna a demanar-les. No perquè siguen barates. Perquè són autèntiques. Perquè un clón antic de Boval produeix menys raïm, però produeix millor vi. Perquè la biodiversitat és l'oposat a la globalització. I perquè algú que busca terroir, no busca la recepta de sempre.

Terroir Radical existeix perquè creiem que això mereix existir. No com a museu. Com a vi viu. Com a veritat bebible.

Els nostres criteris de selecció

No busquem vins premiats ni best sellers. Busquem vins que no existirien si no fora per la tossuderia d'algú. Treballem exclusivament amb xicotets productors valencians que van triar el camí difícil. Aquests són els criteris que guien eixa cerca:

Vinya viva, no fàbrica

Viticultors que treballen sense herbicides ni químics de síntesis. Agricultura ecològica, biodinàmica o en conversió — el que importa és que entenen que una vinya és un ecosistema, no una línia de producció. El sòl viu produeix raïm diferent. I el raïm diferent produeix vi que se't queda.

Fermentació, no manufactura

Llevats autòctons. Mínima intervenció enològica. Sense correccions tècniques que disfressen l'origen. Ací el vi expressa l'any, el lloc i la varietat tal com són. Si va ser un mal any, ho saps. Si la parcel·la té personalitat, la proves. Això és honestedat.

Varietats que quasi desapareixen

Prioritzem a productors que treballen amb l'autòcton: Boval, Monastrell, Merseguera, Giró, Verdil. Però especialment busquem als tossuts que recuperen varietats a la vora de l'extinció: Bonicaire, Forcallada, Planta Nova, Arcs, Tardana. Cadascuna d'eixes varietats és un clon antic que produeix menys volum però millor va vindre. Són patrimoni genètic insubstituïble. I cada botella que venguem és una aposta perquè continuen existint.

Escala humana

Viticultors que coneixen cada vinya, cada barrica, cada decisió. Famílies que controlen tot el procés: des de la poda fins a l'embotellat. Produccions limitades perquè la quantitat és l'oposat a la qualitat.

Passió, no moda

Busquem productors que fan vi per convicció. Gent que manté vinyes velles quan seria més rendible arrancar-les. Que recupera parcel·les abandonades. Que *vinifica varietats sense mercat perquè creuen que mereixen existir. Viticultors que van dir "no" quan els van demanar que seguiren la recepta global.

La veritat incòmoda

No tots els nostres productors tenen certificació ecològica oficial. No tots estan en les Denominacions d'Origen. Alguns treballen en els marges del sistema perquè el sistema no els deixa espai.

Però ací està el que importa: en la copa trobes vi viu. Vi amb història. Vi que nomes pot vindre d'ací.