Els del Vi

Terroir Radical · Vins amb lligams > Els del Vi

Darrere de cada ampolla hi ha mans. Mans que poden vinyes velles, que veremen a trenc d'alba, que trepitgen raïm de varietats que quasi ningú recorda, que esperen en silenci que el vi es faça sol. Són els que van dir que no quan els demanaven més producció i menys ànima. Els que van apostar per la Forcallada, la Tardana o la Bonicaire quan tothom les arrancava.

Sense ells, les varietats autòctones desapareixen, els ceps centenaris es perden, el territori es queda sense veu.

Són patrimoni viu. I mereixen micròfon.

El pagés del vi és qui cultiva la vinya i elabora el vi. Tot ell. Sense vendre el raïm a altre, sense delegar en enòlegs de bata blanca. A França i Itàlia és habitual. Ací, durant dècades, el model ha sigut un altre: cooperatives que compren raïm a pes i grans cellers que posen l'etiqueta. Però en el vi natural, biodinamic o de minima intervenció valencià, el pagés del vi és l'única via. Per què? Perquè quan no pots corregir errors amb additius, has de conéixer cada cep pel seu nom. Has de saber llegir la collita, entendre què passa a cada depòsit, veure el problema abans que aparega. Això no s'aprén en cap curs. S'aprén estant-hi cada dia.

Molts d'aquests pagesos fan vins de garatge. Literalment. Produccions xicotetes, artesanals, en espais que no gofarien posar a Instagram. I eixe és precisament el seu valor: el control total que exigeix el vi natural només és possible amb el volum que una persona pot abraçar de veritat. Quan un projecte creix massa ràpid, alguna cosa es perd.

Per això els millors vins naturals valencians venen de gent que fa poc però ho fa bé. No és limitació, és elecció. Fer-ho bé demana aquest ritme pausat, aquesta atenció de qui coneix cada partida de raïm com si fóra família.

Aquest és el ritme del pagés del vi: lent, honrat i sense dreceres.

Per què són tan importants