Terroir Radical · Vins amb lligams > Varietats de raïm

Les varietats que trobaràs ací no estan en totes les vinyes. Algunes van estar a punt de desaparéixer completament. Unes altres van sobreviure en bancals oblidats durant dècades, guardades per viticultors que simplement no les van arrancar quan els van demanar que ho feren.

Entre 1975 i 2005 es van arrancar 60.000 hectàrees de vinya a Espanya. Ací a València, vam perdre Planta Nova, Forcallada, Mandó, Bonicaire en quantitats que semblaven irreversibles. Però alguns ceps van resistir. No perquè anaren valuoses en el mercat. Perquè algú va decidir guardar-les.

Hui, eixes varietats tornen a vinificarse. No perquè estiguen de moda. Perquè són material genètic insubstituïble. Un clón antic de Bobal, una Merseguera de 100 anys, una Bonicaire que apenes quedava en tres parcel·les: cadascuna d'aquestes varietats té segles d'adaptació a aquest territori específic — al seu clima, al seu sòl, a les seues condicions —. No pots replicar-les. Només pots preservar-les o perdre-les.

Els productors que treballen amb elles són arqueòlegs de vinya. Recuperen el que uns altres van arrancar. Vinifican varietats sense mercat convencional. Mantenen vells ceps quan seria més rendible replantar-les.

Ací documentem cadascuna: la seua història, el seu comportament en vinya, el seu perfil sensorial i els viticultors que hui aposten per elles.

Fes clic en qualsevol varietat per a explorar la seua informació completa i descobrir quins vins estan disponibles.

Per què aquestes varietats

Una Bobal moderna i un clon antic de Bobal no són la mateixa planta. El clon antic produeix menys volum però tanins més complexos. La Merseguera antiga té acidesa més viva. La Monastrell vella respon diferent de la sequera que la Monastrell productiva del segle XX.

Aquestes diferències no són romàntiques. Són genètiques.

Cadascuna d'aquestes varietats va ser seleccionada naturalment durant segles. Generacions de viticultors observaven quins ceps resistien la sequera, quins maduraven bé en un clima específic, quins vins resultaven equilibrats. No amb ciència, amb experiència. Això és selecció natural aplicada a l'agricultura.

El resultat: gens adaptats a aquest sòl, aquest clima, aquestes condicions. Una Verdil de l'Alt Túria és diferent d'una Verdil d'una altra regió perquè durant 200 anys només van sobreviure les plantes que entenien eixe terroir específic. Això no es pot replicar.

Però ací està el crític: eixos clons antics no funcionen amb enologia industrial. No responen bé a correccions tècniques. Necessiten mínima intervenció, fermentacions espontànies amb llevats autòctons, confiança en el procés. Per això quasi van desaparéixer en el segle XX, quan la indústria va demanar volum i predictibilitat.

Ara que el mercat redescobreix els vins diversos, que la ciència reconeix que la biodiversitat és defensa contra el canvi climàtic, eixes varietats — que quasi perdem — resulten ser exactament el que necessitem. Tenen segles d'adaptació a sequera, a plagues, a variabilitat climàtica. Gens que el mercat modern va descartar però que la crisi climàtica està demanant.

Recuperar-les no és nostàlgia. És conservació genètica. És admetre que els nostres avis sabien alguna cosa sobre com viure en aquest territori que la industrial va oblidar.

Les varietats d'aquesta secció no són relíquies. Són eines vives per a fer vi adaptat al futur.

Varietats de raïm