València

EL MOSAIC REBEL

València és un experiment geogràfic impossible. Quan en 1976 van decidir fusionar dos denominacions d'origen en una sola, van crear el que obertament van reconéixer com un "calaix de sastre": zones separades per 100 quilòmetres, climes que no tenen res a veure entre si, vinyes a nivell de la mar i altres a més de 1.100 metres d'altura. Un desastre administratiu. Una meravella vitícola.

Perquè ací, en només una hora de cotxe, passes de vinyes d'altura en l'Alt Túria —Reserva de la Biosfera UNESCO, fred glacial a l'hivern, Merseguera que creix en pedres— fins a vinyes costaneres banyades per la brisa salina de la zona Moscatell, on la Monastrell respira Mediterrani pur. Al mig, el caos: Valentino, amb la seua diversitat infinita, i Clariano-Alforins, ja a la frontera amb Alacant, on els sòls rojos i el clima continental creen vins d'una intensitat brutal. La història? 2.700 anys fent vi. El jaciment de Les Pilillas (Requena) el demostra: quan els grecs muntaven botigues al Mediterrani, ací ja s'estaven emborratxant. Romans, visigots, àrabs... tots van passar, tots van deixar vinya. I la Boval —més de 32.000 hectàrees a Utiel-Requena— ha sobreviscut a tots. No és moda. És ADN.

Hui, València juga a dos jocs. D'una banda, projectes institucionals com Valora Bobal (preservar clons únics, adaptar-se al canvi climàtic) i la nova categoria "Vi de Parcel·la" (traçabilitat total, compromís ambiental). Per un altre, viticultors independents que passen olímpicament de denominacions i normes: recuperen vinyes velles, treballen sense química, vinifican sense maquillar res. Vins naturals, vibrants, honestos. Vins que tenen sabor de lloc. Les varietats són el tresor amagat: Merseguera de muntanya, Pedro Ximénez i Moscatell de costa, Monastrell del sud, i les quasi oblidades Forcallà, Verdil, Tortosí, Planta Nova. Varietats que cap guia internacional esmenta però que se fan vins molt bons com els que se fan en Terres dels Alforins, que no els trobaràs en cap altra part del món.

València no és fàcil d'explicar. No està feta per a etiquetes boniques ni per a discursos de màrqueting. És complexa, contradictòria, salvatge. I precisament per això, necessària. Perquè ací el vi continua sent el que sempre va ser: terra, treball, veritat.

→ [Vols conéixer la història completa? Llig més en el nostre blog]

Terroir radical · Vins amb lligams > València > Tres territoris, tres sols.