SABIES QUE...?

La primera referència documental de la Monastrell a Catalunya data del 1381, en el llibre Lo Crestià del teòleg Francesc Eiximenis. A València apareix citada per primera vegada el 1460 en l'Espill o llibre de les dones del metge Jaume Roig — una de les primeres mencions d'una varietat vitícola en literatura valenciana medieval. El nom Mourvèdre — l'usat a França, el Rosselló i internacionalment — deriva directament de Morvedre, l'antic nom de Sagunt, la ciutat valenciana d'on els comerciants francesos dels segles XV-XVII van exportar la varietat cap al Rosselló, la Provença i el Roine. El nom Mataró, usat a Califòrnia i Austràlia, ve del port català de Mataró, d'on sortien moltes de les embarcacions que transportaven vi amb Monastrell cap al Nou Món. La varietat cataloga amb el número 7.915 al VIVC. Als terrenys murcians de Jumilla existixen plantacions significatives de Monastrell en peu franc — sense empelt sobre peu americà — cosa excepcional a Europa després de la fil·loxera, possible per les condicions de sòls sorrencs que el paràsit no pot penetrar fàcilment.

Característiques del raïm

Aromes — Fruita negra madura (mora, cirera picota, pruna), notes especiades (pebre negre, regalèssia), herbes mediterrànies (farigola, lavanda), flors fosques · Amb criança: cuir, tabac, cacau, trufa

Sabor — Carnositat i untuositat característiques, tanins abundants que s'integren amb el temps, acidesa mitjana-baixa, alcohol elevat · En ceps vells i peu franc: mineral, complex, de gran persistència

Cos — Ple · Color rubi intens amb tons violacis · Alta concentració d'antocians i tanins

Alcohol — 14–16% · Maduració molt tardana i alta acumulació de sucres · Finestra curta entre maduresa òptima i sobremaduració

Verema — Molt tardana · Finals de setembre i octubre · Brotació tardana que protegix de gelades

Tipus — Tinta tranquil·la · Excel·lent en monvarietal de ceps vells · Clàssica en GSM amb Garnatxa i Syrah · Vins de licor i Fondillón

Origen genètic — Vitis vinifera originària de Sagunt (Morvedre) · Primera referència documental 1381 · Número 7.915 al VIVC

Resistència — Molt resistent a la sequera i al vent · Brotació tardana evita gelades primaverals · Pell gruixuda resistent a pluges de verema

Sensibilitat — Sensible al míldiu i l'oïdi · Molt sensible a la yesca i l'eutípiosi · La sobremaduració destruïx l'acidesa ràpidament

Raïm — Mig-gran, cónic, molt compacte · Baies uniformes · Peduncle molt curt i ben lignificat

Baia — Xicoteta a mitjana · Pell gruixuda i consistent · Epidermis negra blavosa · Molta pruïna

Cicle — Brotació tardana · Maduració molt tardana · Cicle llarg

Vigor — Mig-alt · Bona fertilitat · Producció moderada

CULTIU DE LA VINYA

La Monastrell és una varietat que exigix calor i sol per madurar, i que castiga impietosament qui no respecta la seua finestra de collita. Una vegada superada la maduresa òptima, l'acidesa cau en picat i els aromes es tornen monotons i de pruna sobremadurada — un defecte que no té solució al celler. Esta característica, que va limitar la seua fama en climes menys favorables, és exactament el que la fa perfecta per al Mediterrani: en el llevant peninsular, la maduresa tardana coincidix amb la fi dels calors extrems d'estiu i l'inici de les nits fresques d'octubre que preserven l'acidesa residual.

La resistència excepcional a la sequera i al vent — el Mestral i la Tramuntana al Rosselló, el ponent a la Jumilla — la protegix de moltes malalties fúngiques que l'humitat facilita. La sensibilitat al míldiu i l'oïdi exigix, malgrat tot, un maneig preventiu en viticultura natural, especialment en la fase de floració. Les plantacions en peu franc de Jumilla — possibles pels sòls sorrencs que el paràsit fil·loxèric no pot penetrar — produïxen els vins de Monastrell de major complexitat mineral i longevitat. La vinificació natural amb fermentació espontània, maceració llarga que integra els tanins abundants, i criança en bótes usades de gran format és el format que millor respecta la seua identitat mediterrània.