Malvasia

Malvasía Aromàtica — La nòmada grega que va conquistar el Mediterrani

Raïm Blanc | Mediterráni | En Declive

Descripció del raïm

La Malvasia no és una varietat: és una família. El terme malvasía designa una família de varietats originàries del Mediterrani i de l'illa de Madeira, cultivades avui en totes les regions vinícoles del món. La que ens interessa a Terroir Radical és la Malvasía Aromàtica — la vertadera, la que té aquell perfum inconfusible entre floral i exòtic amb un lleu record de moscatel amarg. La vid no és molt vigorosa, la seua producció és baixa i tendix a ser sensible a les malalties — i precisament per això els viticultors industrials l'han anat arraconant durant dècades. Però quan creix en sòls ben drenats i clima suau, dona vins d'una personalitat i una complexitat aromàtica difícil d'igualar amb cap altra varietat blanca del territori.

SABIES QUE...?

El vi Malvasía ja era apreciat als segles XIV i XV a Grècia i potser Creta, i era transportat a Constantinoble, Itàlia, França i el nord d'Europa pels venecians i altres mercaders italians. Segons la tradició, foren els almogàvers — tropes de guerrilla sota la Corona d'Aragó — els encarregats d'introduir-la a Espanya al segle XIV, assentant-se a les costes valencianes a la tornada de les expedicions de Bizanci. El seu rastre passa per Nàpols, Sitges, Banyalbufar i Turís — un itinerari medieval que connecta directament el Mediterrani oriental amb el territori valencià. A Espanya, la confusió és tan antiga que l'ampelògraf Rovasenda ja documentava al segle XIX fins a 76 noms diferents de Malvasies diverses, la major part sense cap relació real amb la varietat original. A la Comunitat Valenciana, Pablo Calatayud i Javier Revert han posat en valor les varietats blanques autòctones aromàtiques com a alternativa genuïna a les varietats internacionals.

Caracteristiques del raïm

Aromes — Floral intens (taronja, gardenía), fruits tropicals (mango, maracujà), mel, notes especiades, lleu record d'almesc amarg

Sabor — Suau i exòtic, equilibri entre dolçor natural i acidesa, final llarg i aromàtic

Cos — Mig a mig-ple · Textura untuosa en dolços, elegant i fresca en secs

Alcohol — 12–15% en secs · Fins a 18% en vins generosos i de llicor

Verema — Setembre · Maduració primerenca a mitjana, cal vigilar el punt exacte

Tipus — Aromàtica · Blancs secs, semidolços, dolços naturals, generosos, espumosos

Origen genètic — Els anàlisis d'ADN suggereixen que la varietat athiri grega és avantpassada de la Malvasía Wikipedia · Probable origen al Mediterrani oriental

Resistència — Adaptada a climes suaus i sòls solts i ben drenats · Tolera moderadament la sequera en les subvarietats mediterrànies

Sensibilitat — Molt sensible a la podridura · Poc resistent a la sequera en condicions extremes Mrvinos · Sensible al míldiu i a l'oïdi en anys humits

Raïm — Mig, poc compacte · Peduncle curt

Baia — Petita a mitjana · Pell gruixuda · Color daurat a ambre en maduresa

Cicle — Brotació primerenca · Maduració primerenca a mitjana

Vigor — Baix-mig · Producció baixa Mrvinos, el que la fa especialment valuosa per a vinificació de qualitat

CULTIU DE LA VINYA

La Malvasía exigix condicions precises i no perdona les decisions equivocades al camp. Ja Herrera el 1513 descrivia que requerix sòls arenosos, eixuts i no massa humits, i que la uva és tendra i propensa a podrir-se, i per això dona millor vi en sòl eixut. Cinc segles després, el diagnòstic continua sent vàlid: la Malvasía necessita terra ben drenada, ventilació constant i humitat controlada. Les parcel·les en altura, amb brises que renoven l'aire entre els raïms, són les que millor limiten el risc de botritis.

Per als viticultors naturals, la Malvasía és un repte i una recompensa. El seu baix rendiment natural fa innecessari cap aclariment — la planta ja es regula sola. La verema en el punt just de maduresa aromàtica, sovint nocturna per preservar la frescor, és determinant: uns dies de més i els aromes perden finura; uns dies de menys i el vi queda tancat. Amb fermentació espontània i sense sulfits, la Malvasía Aromàtica expressa una complexitat que cap tractament enològic pot fabricar. En els últims anys ha guanyat protagonisme a la Comunitat Valenciana per la seua suavitat i aromes exòtics, i productors de referència com Cris Vanyó (Carricola) i Celler del Roure han demostrat que les blanques aromàtiques valencianes tenen futur.