Forcallada

Forcallà — La tinta de raïm gegant que s'assemblava massa a la debilitat i que ara resulta ser una virtut

Raïm Negre | Comunitat Valenciana — Múrcia — Castella-La Manxa | En Recuperació

Descripció del raïm

La Forcallada és una varietat tinta autòctona del llevant peninsular que va acumular totes les qualitats que el segle XX no volia: raïms enormes i ramificats, maduració molt tardana, sensibilitat al míldiu i a la botritis, poca intensitat de color i baix grau alcohòlic. La indústria del vi a granel la va considerar irrellevant i la va anar abandonant fins a deixar-la amb menys de 600 hectàrees a tota Espanya. El que ningú va saber veure és que el perfil que la feia "dolenta" per al vi convencional és exactament el que la fa excel·lent per al vi natural: color discret, tanins polits, acidesa moderada, aromes de fruita roja i flors, frescor. En mans de viticultors que no necessiten corregir ni forçar, la Forcallada produïx vins d'una elegància lleugera i un caràcter genuïnament mediterrani que cap varietat internacional pot imitar.

SABIES QUE...?

Els anàlisis d'ADN realitzats el 2018 han confirmat que la Forcallada és el resultat d'un creuament natural entre l'Hebén i una varietat parental encara sense identificar — el mateix progenitor documentat en la Verdil i en altres varietats valencianes, la qual cosa suggerix una família genètica pròpia del llevant mediterrani d'una antiguitat considerable. El projecte de recuperació de varietats de la DOP Alacant va documentar errors de nomenclatura entre la Forcallada i l'Arcos en algunes vinyes velles mixtes, on ambdues varietats convivien sota noms intercanviats. La Forcallada tenia 535 hectàrees a Espanya el 2016, però la tendència és de caiguda continuada des de l'any 2000, quan n'hi havia cinc vegades més. Rafael Cambra elabora "La Forcallà de Antonia" — 100% Forcallada de vinyes de 50 anys a Fontanars dels Alforins en agricultura ecològica — que ha obtingut fins a 96 punts Parker, demostrant que la varietat no necessitava millorar, sinó un viticultor que creguera en ella.

Característiques del raïm

Aromes — Fruita roja fresca (cirera, maduixa, frambuesa), notes florals, toc cítric, herbes fresques, lleugera balsàmica

Sabor — Lleuger i fluid, tanins suaus i polits, acidesa moderada, final fresc i persistent · Versàtil en rosats i negres joves

Cos — Lleuger a mig · Poca intensitat de color · Textura fina i elegant

Alcohol — 12–13,5% · Graduació natural moderada · Tendix poc a la sobremaduració

Verema — Molt tardana · Maduració de les més tardanes de la zona · Cicle llarg

Tipus — Tinta tranquil·la · Excel·lent en rosats d'alta personalitat · Monvarietal negre de ceps vells · Potencial en macerats curts i vins sans-soufre

Origen genètic — Hebén x varietat parental desconeguda · Creuament natural confirmat per ADN 2018 · Possible família genètica compartida amb Verdil i altres varietats valencianes

Resistència — Bona resistència a l'estrès hídric · Tolerant a la sequera

Sensibilitat — Molt sensible al míldiu i la botritis · Maduració molt tardana complica gestió en anys humits · Raïms grans i poc compactes faciliten ventilació

Raïm — Molt gran, ramificat, alguns bifurcats, espatlles molt marcades · Poc compacte · Peduncle llarg sense lignificar o amb lignificació curta

Baia — Mida mitjana · Pell fina · Color verd intens abans de l'envero, passa a roig violeta fosc però poc homogeni

Cicle — Brotació i maduració molt tardanes · Un dels cicles més llargs del llevant

Vigor — Elevat · Port vertical · Molta ramificació · Producció abundant però de poc color i grau

CULTIU DE LA VINYA

La Forcallada és una varietat que exigix paciència i confiança. El raïm gran i poc compacte — que durant dècades es va considerar un inconvenient — és en realitat un avantatge per a la viticultura natural: la bona ventilació natural reduïx el risc de podridura en un raïm que per la seua mida podria ser vulnerable. La sensibilitat al míldiu és el repte principal i fa necessari un maneig preventiu constant amb preparats biodinàmics, especialment en primaveres humides.

La maduració molt tardana és una decisió estratègica, no un defecte: en un context de canvi climàtic amb estius cada vegada més calorosos, les varietats de cicle llarg que maduren tard preserven l'acidesa natural que els vins sense correctors necessiten. A Fontanars dels Alforins i les terres de l'interior valencià i alacantí, ceps de 50 anys de Forcallada que ningú va voler arrancar produïxen avui alguns dels vins de major finesa de la comarca.

La vinificació natural — fermentació espontània, maceració curta per preservar la frescor en rosats o llarga i respectuosa en negres, sense sulfits o amb addicions mínimes — és el format que millor revela la seua elegància discreta. El que durant dècades es veia com una mancança és ara el seu major atractiu: lleugeresa, frescor i un caràcter mediterrani que s'expressa sense imposar-se.